Reflexió d’una futura educadora social

 

Recordo com si fos ahir el meu primer dia al centre cultural, l’octubre del 2020.

Ja hi havia fet una primera visita però confesso que tot eren neguits barrejats

amb molta il·lusió. Començar les pràctiques d’educadora social al centre era tot

un repte personal i alhora professional, ja que era el meu primer contacte amb

el món laboral al qual em dedicaré.

Dia a dia i mes a mes s’ha anat creant un vincle amb l’equip: educadores,

integradores, equip directiu i sobretot, els propis infants i joves. Penso que

aquesta confiança i aquesta bona relació que hem tingut ha estat la base de

tot. Com sabem, l’educació social ens dona l’oportunitat d’endinsar-nos en

àmbits i col·lectius de persones molt diferents, des de gent gran fins a infants i

adolescents. Si bé tots són fonamentals, em sento molt a gust treballant amb la

infància i l’adolescència. Tot i que al llarg de la vida tenim moltes oportunitats i

estem en constant canvi, la infància és la base de la persona que serem en

l’edat adulta.

Hi ha molts aspectes que em fascinen de la meva feina i que he tingut

l’oportunitat de viure fent les pràctiques al centre. La possibilitat d’establir

vincles i treballar amb les persones. M’agrada parlar de treballar “amb” i no

“per” les persones, ja que les relacions que s’estableixen són de tu a tu,

horitzontals. És impressionant el que podem arribar a transmetre a infants i

joves però també el que podem aprendre d’ells i elles. A més, també m’agrada

per deixar de banda la tradicional visió de l’educació clàssica i de coneixements

teòrics de l’escola per començar a treballar aspectes tan importants com els

bons hàbits alimentaris i esportius; les relacions sanes amb la família, les

amistats i amb una mateixa; els propis valors i creences; la gestió dels temps

lliure i de lleure, entre d’altres.

Amb un obrir i tancar d’ulls he arribat al final de les meves pràctiques

d’educadora social a l’Associació Esportiva Can Deu. La veritat és que per res

soc la mateixa que era abans. He tingut l’oportunitat de créixer, tant personal

com professionalment, i això és el que realment m’omple. També és d’agrair el

bon ambient de treball, la bona relació amb l’equip educatiu i amb els infants i

joves.

Moltes gràcies!

Irina