Els joves a l’agost...
Amb moltes ganes i
il·lusió però amb una certa incertesa i neguit a causa de la situació en la qual
ens trobem vam començar aquests projectes. Ben és cert, que hem donat resposta
a una necessitat dels joves en el barri, i això ens omple de satisfacció.
Amb la tornada a la
nova normalitat, els joves han estat un dels col·lectius més qüestionats...
algú s’ha plantejat quines opcions d’oci li han quedat? I quines són les seves
necessitats? Aquesta pandèmia els ha deixat sense classes, sense activitats i
el més important, sense les relacions directes amb els amics, tan importants a
la seva edat.
Parlant amb les
educadores que hem estat amb ells, hem arribat a la conclusió de què important
ha estat que tinguessin un espai amb referents on poder anar, on poder parlar
dels seus neguits, on establir noves relacions, on fer alguna cosa més que
estar assegut al carrer... En els barris més desfavorits no tots tenen l’opció
de marxar de vacances, o no tenen accés a activitats. I que fan? Doncs donar
voltes pels barris a veure qui troben.
Aquests espais també
es converteixen en una eina de prevenció molt potent, es detecten
comportaments, actituds, relacions tòxiques... que es poden treballar i actuar.
Ja que sovint, les famílies no en són conscient.
Que fàcil és pensar
que els joves no volen seguiments, quina sensació que passen de tot, i la
realitat quina és? Les activitats guiades en el fons les necessiten i les
agraeixen, sovint només volen ser escoltats, tindre els seus espais tan
necessaris.